El Movimiento de las comisiones obreras : el desafío obrero a la dictadura
Tébar Hurtado, Javier

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 107-122
ISBN 9788437090146

Els orígens de la seva aparició en diferents indrets, la projecció del seu abast més enllà de l'àmbit local, així com el caràcter flexible de la forma de protesta impulsada pel moviment de les Comissions Obreres, constituïren una novetat en el desafiament polític al règim franquista. Que això fos així depengué tant del tipus de reivindicacions que defensaren, a partir de la combinació de peticions laborals concretes i explícites demandes polítiques, com de les pròpies característiques del repertori de l'acció col·lectiva que adoptarien ben aviat, actuant tant en l'àmbit legal com en el terreny de la il·legalitat franquista. La persecució de les activitats identificades com un moviment social com el de les Comissions, sorgides i consolidades des de principis dels anys seixanta en diferents regions espanyoles, va acabar constituint per a les autoritats de la Dictadura un dels seus principals objectius per mantenir allò que conceptuaven com a "ordre públic". No en va, al llarg d'aquella etapa del seu recorregut històric, les Comissions Obreres van tenir un destacat protagonisme en l'ampliació i l'enfortiment de la resistència opositora a què va haver d'enfrontar-se la Dictadura durant els últims lustres de la seva existència.

L'Organització d'Esquerra Comunista en el moviment obrer : les Plataformes i Comissions Obreres Anticapitalistes (1971 - 1977)
Sans Molas, Joel

En: VIII Encuentro de Investigadores del Franquismo (CD-ROM). Barcelona : Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica : Fundació Cipriano García, 2013.
ISBN 9788469586549

En els moments del canvi de dècada dels anys 60 als 70 es va viure l'aparició de diferents projectes polítics a l'esquerra del PSUC que plantejaven una alternativa revolucionària. Respecte del moviment obrer, hom va trobar-se amb la problemàtica de com afrontar el predomini del PSUC dins de Comissions Obreres i la seva política moderada que no compartien. Les organitzacions van seguir diversos camins. Algunes organitzacions van sortir de CCOO per crear projectes propis. Aquesta comunicació s'apropa a la política envers el moviment obrer dels Círculos Obreros Comunistas (COC) i l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC o OIC en les sigles en castellà, més conegudes), escassament estudiada. L'OIC va ser una organització de l'esquerra revolucionària formada el 1974 a partir dels COC i que va involucrar-se intensament en les lluites obreres. L'especificitat d'aquestes organitzacions és que van potenciar uns espais obrers alternatius a les CCOO, de caràcter no sindical i que unien les reivindicacions laborals i una política anticapitalista: les Plataformes o Comissions Obreres d'Empresa.

"Por la democracia y el socialismo" : el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Molinero Ruiz, Carme

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). Valéncia : PUV, 2012 . p. 135-145
ISBN 9788437090146

Aquest capítol fa una síntesi completa de la història de l'organització que acabaria esdevenint la més important de l'antifranquisme a Catalunya durant el tardofranquisme i a la transició, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A diferència d'altres formacions polítiques antifranquistes, el PSUC (i el seu homòleg estatal PCE) va realitzar un esforç constant per assegurar i estendre l'organització clandestina i per impulsar i participar en qualsevol manifestació de protesta i reivindicació de caràcter social.

A la izquierda de lo posible : las organizaciones revolucionarias durante el tardofranquismo y más allá
Martínez i Muntada, Ricard

En: Resistencia ordinaria : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : PUV, 2012

Aquest capítol és una breu i documentada síntesi sobre la història de l'esquerra revolucionària durant el franquisme i la transició a l'Estat espanyol. Situant els contextos polítics internacional i nacional que la determinen, així com la seva persecució per part del Tribunal de Orden Público franquista, descriu les trajectòries de les principals organitzacions que en van formar part. Així, hi són presents el PCE(m-l), el PCE(i) (que després esdevindrà el PTE), BR, la ORT, la LCR, l'MCE i l'OICE. Compta amb algunes propostes interpretatives a mode de conclusió.

Cenetistas, anarquistas y libertarios varios, 1963 - 1977
Hernández Holgado, Fernando

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 159-168
ISBN 9788437090146

En el període d'activitat del Tribunal de Orden Público (1963-1977), l'activitat anarquista i anarcosindicalista presentà una gran multiplicitat de formes i estratègies, algunes d'elles radicalment enfrontades entre si. En aquest context s'explica l'escissió entre la CNT-AIT de l'Exili i els grups cenetistes de l'interior, circumstància que va marcar bona part d'aquest període i determinà un progressiu i constant declivi fins a la mort del dictador. El capítol planteja una mirada que vol abastar aquesta multiplicitat.

Conversaciones en Colomers : reflexiones sobre sindicalismo y política durante la transición a la democracia en España


Alzira : Germania, 2012
ISBN 9788492587728

Els dies 15 i 16 d'abril de 2009 Carles Navales va oferir la seva casa de Colomers per facilitar unes converses sobre el paper del sindicalisme durant la transició política de la dictadura a la democràcia a Espanya. Els protagonistes d'aquestes converses van ser Isidor Boix, Carles Navales i José Luis López Bulla, tots ells dirigents sindicals de Comissions Obreres, amb llargues trajectòries posteriors, tant professionals com al món sindical o el periodístic, com era el cas del desaparegut Carles Navales. Es va plantejar que la conversa es focalitzés entorn de la qüestió de la "transició sindical" i dels processos que van afectar a la solució que finalment es va trobar en el terreny del sindicalisme durant aquells anys de canvi democràtic al nostre país. Aquest gènere de converses constitueix una eina molt útil de cara a facilitar una reflexió sobre l'ahir, i també de cara a repensar l'evolució del sindicalisme en el seu conjunt. A més estimula la reflexió sobre les arrels històriques de determinats fenòmens i processos actuals que afecten tant al món del treball i al valor social de la feina com a les formes de fer sindicalisme, de representació i de negociació en un món en el qual les grans transformacions van associades a la globalització.

El Socialismo catalán y su particular presencia ante el TOP
Ballester, David

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (Ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012. p. 169-178

Durant la major dels anys d'actuació del TOP, el dividit socialisme català del moment tenia una presència marginal o bé testimonial en el teixit social del país. Comptava amb una escassa militància i, enfrontades les diverses opcions que el representaven, no seria en cap moment un objectiu fonamental per a l'aparell repressiu del règim. Al respecte, l'autor considera que s'ha de tenir en compte que a finals de 1958 s'havia produït l'última gran "caiguda" del socialisme espanyol durant el franquisme, que també va afectar la militància catalana. Un fet que acabaria tenint conseqüències a mig termini, decisives en l'avenir de les organitzacions socialistes de Catalunya. Durant el període comprès entre 1963 i 1977, l'evolució del socialisme català va estar marcada per tres aspectes fonamentals. En primer lloc, l'emanat de l'esmentada "caiguda" de 1958, que acabaria sent fonamental en la ruptura pronunciada en les files de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) el 1962, en la qual fins aquell moment havien conviscut les sigles que en l'àmbit polític es disputaven la supremacia en terres catalanes: les del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i la Federació Socialista de Catalunya (FSC). En segon lloc, la crisi Reventós-Pallach de 1966, que va significar el trencament del Moviment. I, en tercer lloc, la clarificació a nivell de sigles que es va produir a les acaballes del franquisme i durant els últims mesos d'actuació del TOP.